Copying Beethoven

Ja sabeu que durant aquesta setmana hem estat veient "Copying Beethoven". La pel·lícula es centra en els últims dies abans de l'estrena de la 9ª simfonia. Una noia, Anna, ha d'anar a ajudar a passar a net les partitures de Beethoven. Aquest al arribar Anna li diu que ja pot marxar, que li portin a un noi per fer la feina. Li diu que com ell havia demanat el millor copista del conservatori, l'havien enviat a ella. Al final, desprès dels esforços d'Anna, Beethoven accepta. 

Beethoven: ¿Una mujer compositora?

Anna: Ha habido más mujeres compositoras.

Beethoven: Sí, nunca lo hacen bien pero sorprende que puedan hacerlo.

Anna té parella, Martin, que és un arquitecte. Està construint una maqueta d'un pont per a guanyar un concurs. El premi d'aquest concurs és construir-lo. Referint-se a això, parlen:

Beethoven: ¿Es un artista del acero? Conozco a los hombres como él, son puro cálculo sin alma.

Beethoven també va al concurs de Martin i diu que li farà un favor i trenca la maqueta. Desprès va a veure a Anna per disculpar-se, tot dient:

Anna: ¿Por qué ha hecho eso, quien le da ese derecho?

Beethoven: Sus puentes conectan puntos de tierra, las mias las almas de los hombres. Dios me da ese derecho. ¿De verdad a usted le ha gustado el puente?

Anna: No

Durant tota la pel·lícula, com és evident, es parla de música. Aquestes són:

Beethoven: Las vibraciones en el aire son el aliento divino hablando con alma de hombre. La música es  el lenguaje de Dios. Los músicos estamos tan cerca de dios como es capaz de estar un hombre. Oímos su voz, leemos sus labios, damos luz a los hijos de dios para su alabanza. Eso es lo que somos los músicos, y si no somos eso, no somos nada.

Anna confessa a Beethoven que es compositora. Ell li diu:

Anna: Quiero ser compositora, Dios me ha dado ese don y voy a usarlo!   

Beethoven: Entonces cometió un error haciendola mujer.

Anna: No debería hablar de Dios de esa manera.

      

Tot seguit li ensenya la seva obra. Aquest comenta que no val per res, que es horrible i se'n burla una bona estona. Anna, enfadada, marxa al convent i no el vol tornar a veure. Beethoven va a disculpar-se i li ofereix que treballin els dos junts a la partitura.

A l'estrena de la 9ª simfonia, Anna es situa acotxada entre els músics dirigint l'orquestra perquè Beethoven ho pugui fer, ja que ell està quasi sord i no pot fer-ho bé. L'obra és un èxit i a tothom li agrada. Anna el gira de cara al públic degut a que ell no sent els aplaudiments. 

L'obra que desprès composa Beethoven no té tant èxit i el dia de l'estrena, la gent va marxant mentre sona la peça. Al final l'única persona que aplaudeix i queda a la sala és Anna. Beethoven diu que no és una cançó bonica i que es tractava d'això.

La pel·lícula acaba en la mort de Beethoven.